INFORMACIÓ BÀSICA

La meva carpeta d'aprenentatge 

• NOM: Marta Ramiro Pujantell 

• NIU: 1564005

• Educació física en l'educació primària 

• CURS: 2020-2021

ÍNDEX

 En aquest blog podreu trobar un total de cinc apartats ben diferenciats: 

1. Introducció
• Informació bàsica 
• Introducció 
2. Reflexió Teòrica 
• 26 de Febrer - "La visió d'un mestre"
• 5 de Març - Resum conceptual 
• 5 de Març - El conte motriu 
• 19 de Març - Currículum i competències 
• Ressenya crítica 
• 2 d'Abril - Ball cooperatiu
• 9  d'Abril - RFC
• Valoració Fitcoin Race 
• 7 de Maig - Acroesport 
• 14 de Maig - Jocs tradicionals 
• 21 de Maig - Dels jocs als esports 
• 28 de Maig - La dansa és cosa teva 
• 4 de Juny - Escape room 
• 11 de Juny - Cursa d'orientació 
3. Repte Físic 
• 12 de Març - Repte físic 
4. Valoració 
• Valoració de l'assignatura 
• Avaluació de l'assignatura 
• Valoració del treball en equip 
5. Referències bibliogràfiques 

INTRODUCCIÓ

La meva carpeta d'aprenentatge es tracta d'un instrument individual que recull el conjunt d'evidències dels aprenentatges adquirits al llarg de l'assignatura d'Educació Física enfocada a l'etapa de l'educació primària. Les evidències tenen un caràcter reflexiu i mostren una mirada crítica, com a futura docent, de les temàtiques treballades.

El conjunt de la meva carpeta d'aprenentatge es troba basada en l'assignatura d'educació física. Aquest any, vam començar a cursar l'assignatura en format en línia a causa de la situació excepcional en la qual ens trobem submergits, la covid-19. És per això que les primeres reflexions són de caràcter més teòric i no recullen evidències de tipus fotogràfic. A mesura que ha anat avançant el curs acadèmic hem pogut impartir sessions de tipus presencial, que m'han permès fer una reflexió més amplia i crítica envers la unitat treballada.

En aquest blog podreu trobar un conjunt de reflexions que han estat fruit de les diferents sessions realitzades durant el curs 2020-2021. Cadascuna d'elles presenta el treball realitzat a l'aula i avalua des d'una perspectiva crítica l'aplicació que pot tenir dita activitat amb infants d'entre 6 i 12 anys.

11 de Juny - Cursa d'orientació

El passat divendres vam realitzar una cursa d'orientació pels voltants de la nostra facultat. Aquesta tenia una durada de 50 minuts i amb aquest temps donat haviem d'adreçar-nos a diferents punts marcats en un mapa amb l'objectiu de resoldre unes preguntes relacionades amb l'activitat física i l'esport. Un cop haver aconseguit el conjunt de les respostes vam haver de tornar al punt de partida i realitzar un memori per donar per finalitzada la nostra participació en la proposta. El guanyador de la cursa d'orientació va ser qui havia respost les preguntes correctament i a més, havia trigat el mínim temps possible en comparació amb els altres grups. 

Seguidament us mostro el conjunt de fotografies que vaig fer, juntament amb el meu grup, als diferents punts clau del recorregut. 

Reflexionant sobre l'aplicació de l'activitat en qüestió amb infants d'entre 6 i 12 anys, he pogut observar que és una bona proposta per treballar transdisciplinarment amb altres àrees curriculars. En la cursa d'orientació feta a l'aula vam poder treballar aspectes tant del medi social i natural com de les arts plàstiques, a més dels aspectes curriculars de l'àrea de l'educació física. Aquests van ser els següents: 

• Dimensió d'expressió i comunicació corporal 
• Competència 6 - Prendre part en activitats col·lectives d’expressió i comunicació corporal per afavorir la relació amb els altres.
• Dimensió joc motor i temps de lleure 
• Competència 7 - Participar en el joc col·lectiu de manera activa mostrant-se respectuós amb les normes i els companys. 
• Competència 8 - Practicar activitat física vinculada a l’entorn com una forma d’ocupació del temps de lleure.

Per tant, considero que és una bona pràctica per treballar tant l'activitat física com l'activitat mental amb els infants, millorant conseqüentment la psicomotricitat i la percepció espacial de cadascun dels participants. 

Finalment crec que és un recurs didàctic molt potent, ja que els infants aprenen a orientar-se, potenciant la capacitat de pensament i al mateix temps de resistència. E tracta d'una activitat molt divertida, on els infants poden cooperar i col·laborar entre ells, sense la necessitat de requerir material ni infraestructures perquè es pot realitzar a l'aire lliure. 

4 de juny - Escape Room

Durant la sessió realitzada el divendres dia 4 de juny hem dut a terme un "escape room".

La valoració global d'aquesta pràctica ha estat molt favorable, ja que amb molt poc material, el qual el podem tenir a l'abast, hem pogut treballar múltiples continguts molt favorables per l'aprenentatge dels infants en l'educació primària.

Aquests han estat tant de l'àrea d'educació física com d'altres, tals com l'educació en valors i l'educació artística. 

Fent referència a l'àrea de l'educació física, he pogut comprovar que es treballen les següents dimensions: 

• Dimensió d'activitat física 
• Competència 1 - Resoldre situacions motrius de forma eficaç en la pràctica d’activitats físiques. 
• Competència 2 - Prendre consciència dels límits i les possibilitats del propi cos en la realització d’activitats físiques.
• Dimensió d'hàbits saludables 
• Competència 3 - Mostrar hàbits saludables en la pràctica d’activitats físiques i en la vida quotidiana.
• Dimensió d'expressió i comunicació corporal 
• Competència 5 - Comunicar vivències, emocions i idees utilitzant els recursos expressius del propi cos. 
• Competència 6 - Prendre part en activitats col·lectives d’expressió i comunicació corporal per afavorir la relació amb els altres.
• Dimensió joc motor i temps de lleure 
• Competència 7 - Participar en el joc col·lectiu de manera activa mostrant-se respectuós amb les normes i els companys. 

Hem fomentat activitats com la dansa, l'acroesport, la cooperació i la socialització i també aspectes de pèrdua de la vergonya, entre d'altres.

Per tant, després d'haver-hi realitzat l'activitat, puc considerar que ha estat molt innovadora i completa i a la qual estic segura que faré servir en el meu futur com a docent, sigui en l'àmbit físic o en qualsevol altra, amb l'objectiu principal que els meus estudiants desenvolupin la capacitat d'atenció i de resolució davant de diferents situacions proposades en l'activitat. 

28 de Maig - La dansa és cosa teva

 

Avui hem realitzat un taller de dansa a mans d’un expert dins d’aquest món cultural.

Valorant l’activitat duta a terme a l’aula puc dir que ha estat una experiència molt gratificant i nova per a mi. Malgrat ser gimnasta i treballar molt en relació al coneixement del meu propi cos, mai havia pres consciencia de la importància que la respiració té en el moviment de les nostres articulacions.  Un altre fet a destacar ha estat la connexió que he pogut establir amb mi mateixa al llarg de tota la sessió, valorant les meves fortaleses i debilitats, la meva autoconfiança i les meves inseguretats, les meves facilitats i dificultats...

Puc dir, sense dubtes que repetiria aquesta sessió ja que considero que és una bona pràctica per equilibrar el sistema nerviós en el seu conjunt perquè estimula la relaxació i en conseqüència disminueix el ritme cardíac; A més de millorar la respiració, la flexibilitat i l’equilibri, entre d’altres.

Com a futura docent considero que treballar la dansa a l'aula hauria d'esdevenir una temàtica clau per dur a terme en tots els cursos escolars tant d'infantil com de primària. Crec que la dansa, a més de ser una activitat física, ajuda als més petits a millorar les seves habilitats motrius, fomentant que l'infant sigui capaç de conèixer el seu propi cos i les seves capacitats, així com les seves possibilitats expressives i comunicatives amb relació a les seves emocions. Per tant, podem dir que la dansa esdevé una activitat de caràcter terapèutic que ens permet prendre consciència sobre l'interior i l'exterior del nostre cos. 

Si duem a terme aquesta pràctica, tot relacionant-la amb el currículum acadèmic de l'educació primària, veiem que pel que fa a l'àrea de l'educació física es treballen les següents dimensions: 

• Dimensió activitat física 
• Competència 2 - Prendre consciència dels límits i les possibilitats del propi cos en la realització d'activitats físiques.
• Dimensió hàbits saludables 
• Competència 4 - Valorar la pràctica habitual de l'activitat física com  a factor beneficiós per a la salut. 
• Dimensió expressió i comunicació corporal 
• Competència 5 - Comunicar vivències, emocions i idees utilitzant els recursos expressius del propi cos 
• Competència 6 - Prendre part en activitats col·lectives d'expressió i comunicació corporal per afavorir la relació amb els altres. 

21 de Maig - Dels jocs als esports

Durant la sessió d’avui hem realitzat jocs previs a l’activitat i la pràctica esportiva. Generalment aquests han estat jocs amb regles i jocs d’equip. Els primers, són jocs organitzats que permeten la interiorització de les regles de joc i la disciplina de comportament de l'individu i del grup. Sovint els participants poden inventar variants del joc i fer el canvi de determinades regles per tal de tenir una major funcionalitat del mateix joc. En canvi els segons, permeten actuar conjuntament amb altres nens i participar en les accions de col·laboració. Cal esmentar que els jocs que hem realitzat han estat enfocats a la iniciació esportiva, tot desenvolupant les qualitats físiques i l'aprenentatge esportiu. 

Els jocs previs a l’activitat esportiva tenen l’objectiu principal de desenvolupar corporalment als infants, de motivar la pràctica esportiva d’aquests i d’esdevenir un mètode d’iniciació als diferents tipus d’esport presents en l’actualitat. 

Després d’haver analitzat la sessió, com a futura mestra crec que aquests jocs s’han de començar a introduir a finals del cicle mitjà, un cop els infants tinguin coneixements bàsics per considerar la importància del treball en equip, de la col·laboració i del respecte entre tots els membres del grup classe. 

Els diferents objectius que es poden proposar en una sessió com la realitzada són els següents: 

• Millorar la coordinació dinàmica específica i aprofundir en la passada-recepció. 

• Conèixer i acceptar les regles del joc, tot acceptant la victòria i la derrota. 

• Desenvolupar les habilitats bàsiques utilitzades en el joc. 

• Asumir les pròpies possibilitats i limitacions i respectar les dels companys.

En la realització de la pràctica dels jocs previs a la iniciació esprtiva es treballen les següents competències del currículum acadèmic pel que fa a l’àrea de l’educació física. 

• El cos imatge i percepció 

• Valoració i acceptació e la pròpia realitat corporal i la dels altres. 

• Habilitats motrius i qualitats físiques bàsiques 

• Adaptació de l’execució de les habilitats motrius a entorns de pràctica de complexitat creixent, amb eficiència i creativitat. 

• Activitat física i salut 

• Utilització de materials i espais, respectant les normes. 

• El joc 

• Pràctica d’habilitats bàsiques d’iniciació esportiva en situacions de joc. 

• Promoció de l’ús adequat de les estratègies bàsiques del joc relacionades amb la cooperació i l’oposició.

• Acceptació i respecte vers les normes, les regles i les persones que hi participen en el joc. 

Seguidament mostro un conjunt de fotografies per contextualitzar la sessió i tot l’esmentat anteriorment: 

Però què passa si al finalitzar la sessió, un infant qualsevol et diu que en tota la pràctica no ha rebut cap pilota per part dels seus companys? 

Si aquest fet es donés a l’aula, seria un clar indici per pensar que es tracta d’un fet d'exclusió. Així doncs, com a futura docent, tractaria el tema a les hores de tutoria o d’educació per la ciutadania / educació en valors en cas que l’escola comptes amb aquesta assignatura. A més, per part de l’assignatura de l’educació física realitzaria dinàmiques de grup en format joc, per tal que els infants col·laboressin i cooperessin entre ells, fent-los veure que l’èxit s’aconsegueix si tots hi formem part de la dinàmica o del joc proposat.

14 de Maig - Jocs tradicionals

 

Durant la darrera sessió, realitzada el dia 14 de maig, vam treballar els jocs populars i tradicionals a partir de material que havia portat cadascun de nosaltres.

Tot seguit presento una sèrie d’imatges on s’observen els diferents jocs duts a terme. Aquests van ser la xarranca, les xapes,  el mocador, tenis mà, entre d’altres.

Respecte a la diferencia entre els jocs tradicionals i els jocs populars, podem dir que els primers són aquells on predominen activitats típiques i pròpies d’una regió o d’un país en concret. Aquests jocs es realitzen sense l’ajuda o la intervenció de joguines tecnològicament complicats. Només són necessaris el propi cos o l’ús recursos simples que es poden aconseguir fàcilment de la natura, tals com pedres, terra, branques… D’altra banda, pel que fa al segon tipus de jocs, veiem que estan molt lligats a les activitats de la vila i que al llarg del temps han passat de pares a fills. De la majoria d’ells no es coneix l’origen, simplement van néixer de la necessitats que té l’home de jugar, es a dir, es tracten d’activitats espontànies, creatives i molt motivadores. El seu reglament és molt variable i pot canviar d’una zona geogràfica a una altra amb facilitat.

Considero que posar a la pràctica els jocs tant tradicionals com populars és molt bona opció ja que permet potenciar als infants les habilitats, valors i actituds necessàries per un desenvolupament integral. A més, fomenten vincles amb els demés, ensenyant als infants a ser solidaris, cooperatius, respectuosos, entre d’altres. Un altre punt a destacar és que aquests  permeten promoure el coneixement i la valoració de la pròpia cultura i tradició, així com el respecte cap a altres cultures i tradicions, fet que permet treure profit a la diversitat cultural del grup classe. També crec que els jocs tradicionals són una bona opció perquè l’infant esdevingui autònom en el seu propi aprenentatge, ja que sovint aquest s’ha d’enfrontar a reptes que impulsen al petit a vèncer les seves dificultats. Finalment, són bons per impulsar visió espacial i l’equilibri de l’alumne, així com també per promoure una millora en la psicomotricitat i la socialització i confiança de nen o nena que practiqui les diferents activitats.

Els jocs populars i tradicionals venen des de molt de temps enrere. Quan jo era petita, recordo que al pati de l’escola jugava a les xapes, a la xarranca, a saltar la corda i també a les caniques. Els meus pares, inclús els meus avis, jugaven als mateixos jocs que jo jugava de petita, feien competicions amb baldufes, caniques, xapes… Aquest fet ens fa reflexionar que els jocs tradicionals i populars es segueixen mantenint en el temps i per tant es segueix perdurant la memòria d’una  o d’unes regions de manera lúdica. Mitjançant els jocs tradicionals els infants d’avui en dia poden apropar-se a la manera de divertir-se que tenien els seus avis, pares, tiets...

7 de Maig - Acroesport

En aquest apartat trobareu el link per accedir a l'edició del video explicatiu sobre la classe de l'Acroesport, realitzada a l'aula, juntament amb les implicacions didàctiques que l'activitat pot tenir a l'aplicar-la a l'aula. 

• Marta Ramiro (2021), Acroesport. https://drive.google.com/file/d/16M8E4n4-kkWjyOSBfELwJkML969oXun1/view?usp=sharing

Valoració Fitcoin Race

• Marta Ramiro, Nuria Rodríguez, Nuria Simarro, Ainhoa Sánchez i Teo Soler. 

En primera instància, com a grup volem esmentar que el Fitcoin Race ha estat una activitat que ens ha ajudat a donar més importància a l'activitat física al nostre dia a dia. Des que vam començar l'activitat molts dels integrants del grup hem començat a practicar l'activitat física diàriament, i a més hem descobert noves formes de practicar l'activitat física de forma divertida i dinàmica. A més, ens ha servit com una eina de motivació que ens ha ajudat a fomentar i a integrar l'AF en el nostre dia a dia.

Per una banda, com a grup pensem que l'activitat del Fitcoin Race ha estat ideal per tal de fomentar un valor fonamental: el companyonia. D'aquesta forma, gràcies a aquesta activitat ens hem posat d'acord per treballar conjuntament i amb un objectiu comú, el qual ha estat millorar els nostres hàbits per tal que aquests siguin més saludables, fet que ens ha ajudat al fet que ens motivéssim entre nosaltres per tal que tots els integrants del grup participéssim en l'activitat i així fer activitats físiques diàriament. Un altre punt fort ha estat el molt innovador que ens ha semblat l'activitat, i volem destacar que gràcies a aquest fet hem pogut gaudir molt realitzant-la. Una de les claus que ens han conduït a gaudir d'aquesta, ha estat la competició saludable que fomentava l'activitat, ja que a molts de nosaltres ens motivava aconseguir la puntuació més gran possible. Podem dir llavors que, tot i no haver guanyat, hem acabat molt orgullosos de la feina que hem realitzat, millorant d'aquesta forma els nostres hàbits diaris.

Per altra banda, com a punts febles només ens hem trobat amb un, i és que considerem que a causa de la situació de pandèmia actual, no hem pogut realitzar moltes de les activitats físiques conjuntament amb el grup, ja que creiem que si haguéssim pogut practicar esport amb tot el grup, hauríem gaudit tots plegats.

Fent referència a les propostes de millora, considerem que la durada ha estat massa, ja que al principi ho vam valorar molt positivament el fet de dur a terme activitat física, però després, un cop haver creat l'hàbit, se'ns feia força feixuc el fet d'haver-nos de gravar diàriament i enviar els vídeos als diferents membres del grup. Per tant, creiem que seria interessant innovar setmanalment algun aspecte per tal d'assegurar la motivació de manera continuada com la que teníem al principi de fer la proposta. No obstant això, valorem molt positivament el conjunt de la proposta, ja que ens ha ajudat a enfortir alguns hàbits o a crear de nous dins la nostra rutina diària.

Respecte a les emocions experimentades en la realització de la Fitcoin Race, podem dir que ens hem adonat que es pot fer esport i activitat física de moltes formes, contribuint en la millora dels nostres hàbits per tal que siguin més saludables.

2 d'Abril - Ball Cooperatiu

 

En aquest punt podeu trobar l’enllaç del ball cooperatiu realitzat a l’aula, a més del procediment explicat de forma acurada per poder-lo aprendre tots plegats.

• Marta Ramiro, (2021) Ball cooperatiu. https://drive.google.com/file/d/1b44gWQAa6PonAIJC5L1mex__Q75Jhj_j/view?usp=sharing

La cançó s’anomena Celebrem, de Miki Nuñez, i personalment explicaré la coreografia del següent fragment:

“Res ja no m’espanta.

Sent el ritme, la vida s’encomana.

Fem un got per celebrar que som aquí.

I que passi el que passi fem junts el camí.

Res ja no m’espanta.

Ara sé que la força m’acompanya.

Porta aquest got que brindarem.

Serem lliures, això ho celebrarem.

Ballem sense mesura, curant -nos les ferides.

Cantem a ple pulmó aquesta cançó.

Siguem ànimes lliures i celebrem la vida.

Ajuda’m a cantar aquesta cançó.”

El ball cooperatiu ens ajuda a interioritzar i a utilitzar el cos i totes les seves possibilitats per expressar i comunicar les nostres sensacions, emocions, instints... Tot ajudant-nos a potenciar la nostra creativitat. Per tant, en aquesta activitat es treballen molts components, els quals podem destacar la consciència i el control corporal, la cooperació i el respecte cap als demés, esforç i superació, coordinació motriu i treball de la orientació espai temporal.

9 d'Abril - RFC

Fent una reflexió després d’haver visionat la Masterclass dels reptes físics, duta a terme per Carlos Velázquez Callado, com a autor referent de l’aprenentatge cooperatiu en l’educació física, puc considerar els següents punts esmentats en la proposta. 

Els reptes físics cooperatius segueixen una estructura senzilla: SEU, PENSA, COMPARTEIX i ACTUA. Aquesta té l’objectiu d’afavorir l’autonomia en els infants. Fent que els mateixos alumnes siguin capaços de llegir, interpretar i fer a partir d’una fitxa, sense l’explicació prèvia del professorat.  No obstant això, és molt important que els nens i nenes entenguin a la perfecció el que se’ls demana abans de posar en pràctica el repte. A més, han de prendre consciència de la importància d’ajudar-se uns amb altres per assegurar que tant la realització del repte com l’aprenentatge obtingut sigui tot un èxit. 

En relació als aprenentatges veiem que l’activitat dels reptes físics es  treballa el desenvolupament de les habilitats i destreses tant socials com individuals, així com el treball en equip, és per això que és important que els infants intentin resoldre els reptes el millor possible. En aquest punt, l’autor fa esment de la diferència entre repte i caca repte, o tal com ell ho menciona “cacafio”. El primer, fa referència al compliment de les normes disposades en la fitxa. El segon mot, es refereix a l’incompliment de les normes. L’elecció d’un camí o altre serà fruit de la responsabilitat que els infants tinguin envers el repte, que a la vegada condicionarà en assolir l’aprenentatge proposat o no. Un exemple de “cacafio” és obrir els ulls, en comptes d'obeir les normes de la tasca i tancar-los. Per tant es tracta de fer d’un repte un no res, deixant enrere doncs els components conceptuals, afectius i socials. 

Les normes esmentades anteriorment, sorgeixen de la lògica de cooperació. Per assegurar el compliment d’aquestes, són els propis infants els que les elaboren, tot tenint en compte els problemes del passat i amb l’objectiu de revertir la situació anterior en un present, per tant fomenta l’evolució. La lògica de cooperació tracta demostrar que si els infants treballen de forma cooperativa, i per tant tots plegats la solució a la qual arribin serà la millor solució. 

Un repte, que consta d’una disposició inicial, d’un propòsit i d’unes normes i penalitzacions,  sempre té una solució, però aquesta no és única. Hi ha múltiples maneres d’aconseguir un repte. Cada grup haurà de cercar quina és la proposta que consideren com la millor solució possible al problema. Aquest fet obliga que tothom participi de manera més o menys activa i equitativa en la seva resolució. 

Malgrat que en la proposta els infants treballin de manera autònoma, és important que el/la mestre/a s’asseguri que els infants han entès a la perfecció el repte proposat. Per saber-ho haurem de recórrer a la realització de preguntes compressives per tal de fomentar la capacitat expressiva dels infants davant del seu grup de treball. Aquest punt ens servirà per poder avaluar els RFC, tant per part del mestre com per part de l’alumnat. La proposta que se’ns explica en la masterclass, és la quantificativa. Es tracta d’anotar els membres del grup, tot seguint un ordre. Cada membre de l’equip haurà d’avaluar a cada infant tot responent un seguit de preguntes (Es mostra participatiu davant l’activitat?Es propens a distreure’s amb qualsevol cosa?...) que representaran una careta (de menys a més contenta) o un valor numèric (de menys a més alt) depenent del cicle al qual se’ls presenti l’activitat. D’aquesta manera, els alumnes prenen consciència d’allò que han fet bé i d’allò que no ho han fet tan bé i que per tant podrien millorar-ho en una futura pràctica, és per això que considero que la coavaluació és un bon mètode, ja que comporta una reflexió posterior. 

Envers l’avaluació, puc reafirmar el que esmenta l’autor, ja que en quan es qualifica el rendiment en habilitats socials, augmenta el rendiment acadèmic en tots els àmbits i, en especial en l'àrea de l’educació física. 

Finalment, reflexionant sobre els reptes realitzats a l’aula, considero que hem de tenir en compte l’espai del qual disposem, no obstant això aquest no ens ha de limitar, sinó que hem de cercar la millor distribució i organització possible per afavorir el bon aprenentatge del nostre alumnat. A més, com a futura docent, crec que és primordial formar grups heterogenis, per tal d’afavorir la diversitat com a mètode d’aprenentatge, tot buscant estratègies per cooperar amb els altres. També crec que és important tenir molt clar el rol del mestre en aquesta activitat, ja que aquest ha d’acompanyar als infants, però ha de tenir molt present que les decisions de conducta i de la manera en com realitzar el repte ho ha de decidir autònomament el grup, sense l’ajuda del professorat. Seran els alumnes els qui decideixin si fan un “cacafio” o pel contrari fan el repte que se’ls demana.

Ressenya crítica

 Anàlisi crítica d’un article

Autors: Marta Ramiro, Núria Rodríguez, Nuria Simarro i Teo Soler

La educación física con “h” de “humor”

L’article que hem escollit es titula “Educación física en el aula. Usos tópicos”, va ser escrit per l’autor Dani Rovira i va ser publicat el gener del 2010. Aquest article va ser sol·licitat per l’editorial Tándem. Didàctica de l’educació física el juny de 2009 i acceptat en octubre d’aquest mateix any per la seva publicació. La col·lecció a la qual forma part aquest article s’anomena “Educación física con «h» de «humor»”. El número de col·lecció corresponent a aquest és el núm.32. Finalment, observem que el nombre corresponent de pàgines que conté aquest article és de 4, que va des de la pàgina 59 a la 62 del total de la revista.

L’obra està contextualitzada en els anys 90, on el protagonista Dani Rovira narra les seves experiències com a alumne, vivenciant periòdicament les classes d’educació física en la primària i la secundària. L’article va ser escrit per l’infant durant la seva etapa educativa, no obstant això no és fins vint anys després, que l’autor fa un retorn a la seva infància i decideix publicar els tòpics presents durant aquella època. Observem doncs, que malgrat l’educació ha canviat i evolucionat molt en aquests últims anys, aquests tòpics segueixen estant presents en l’educació actual.

Com a resum de l'article, considerem important destacar l'ús de l'experiència personal com a eina per aproximar al lector a la realitat dels infants dels anys noranta envers l'assignatura d'educació física, així com a recordar les experiències personals viscudes durant la seva etapa educativa per poder analitzar la visió que té la societat respecte a l'àrea de l'educació física i del mestre d'aquesta mateixa assignatura. A més, constantment es fa un repàs dels tòpics que existeixen sobre aquest àmbit, sempre amb un toc d'humor, tal com s'esmenta en el títol de la revista "Educación física con «h» de «humor»". També és destacable esmentar la sinonímia que presenten els conceptes de gimnàstica i educació física, els quals s'utilitzen sovint.

Des d'una perspectiva més crítica, tot i ser un article de caràcter humorístic, s'observen aspectes rellevants referents a l'educació física, molt presents en l'actualitat. Malgrat ser un text escrit i vivenciat fa vint anys, observem com els lectors que es troben en la seva etapa educativa, s'aproximen a les vivències de l'autor sentint-se identificats o no amb aquesta realitat. Afirmem doncs, que aquesta realitat és una de molt semblant a la que hem viscut nosaltres al llarg de la nostra trajectòria educativa i per tant, ens hem sentit identificats amb aquesta.

A més, veiem que en el text es parla de la discriminació de gènere, en el moment on l'autor esmenta "Chicos al fútbol. Chicas al balón prisionero". En aquest punt podem observar un dels grans tòpics que es troba a l'educació física: la diferenciació per sexes, on existeix el fals estereotip que els homes han de ser millors en tant a l'activitat física que les dones. També hem vist que el text plasma molt sovint la desobediència per part de l'alumnat, ja que els infants constantment creuen que per ser mestre d'educació física, aquest té menys autoritat. No obstant això, també és cert que sovint falta explicació als diferents exercicis que es duen a terme a l'aula, per tal que el conjunt dels nens i nenes hi trobin un sentit sobre allò que s'està treballant. Trobem un clar exemple vivenciat pel mateix autor "Nos dice que calentemos antes los tobillos. Qué tontería." Creiem també que l'educació física en molts casos segueix estant enfocada a avaluar aspectes merament superficials, com per exemple la flexibilitat, la força, el salt, la resistència i tots aquests amb una marca mínima per poder aprovar l'assignatura. Creiem doncs, que aquest fet hauria de ser reconduït per tal d'adaptar-se i avaluar les necessitats i habilitats dels diferents infants presents a l'aula.

Durant l’article se’ns presenta un altre tòpic que encara segueix passant a les aules. Un docent d’educació física es posa malalt i els alumnes tenen com a suplent a la mestra de llengua, que no està especialitzada en aquesta àrea.  Des de la nostra perspectiva, considerem que un mestre d’educació física té la mateixa importància que qualsevol altre i que ningú que no estigui especialitzat en aquest àmbit no podrà fer una bona feina. 

Un dels aspectes més importants que creiem important destacar és el fet de la selecció dels alumnes a l'hora de representar l'escola en les olimpíades. Cal fer una gran crítica a aquest aspecte, ja que, com a grup considerem una bogeria excloure a alguns alumnes per la seva estructura corporal o les seves condicions físiques. Pensem que tots els alumnes mereixen les mateixes oportunitats, fomentant així l'esperit inclusiu a l'aula.

L'educació física se segueix veient com una assignatura fàcil, a la qual es creu que no s'ha de dedicar temps ni esforç, per això, quan en el text es diu "ha repetido hasta gimnasia" es reflecteix aquest menyspreu cap a l'assignatura, afirmant que si ha suspès aquesta assignatura és que l'alumne és "tonto", ja que no es considera l'educació física com a una assignatura que requereix una preparació i dedicació per superar-la.

Finalment, observem que el vídeo humorístic "David Guapo: Los profesores" que vam visualitzar al principi de curs es relacionen amb alguns dels tòpics a l'educació física. Per tant es pot afirmar que aquestes opinions no només són per part d'una persona sinó que formen part d'un conjunt de la societat.

Analitzant el text treballat des d’una perspectiva personal, com a grup ens sentim identificats amb el conjunt de les idees presentades pel text, ja que moltes d’aquestes vivències les hem viscut en primera persona al llarg de la nostra trajectòria educativa. Creiem que aquestes opinions i els tòpics que es tenen sobre l’educació física es tracten d’una construcció social i són força generalitzades. Com a futurs docents considerem que hauríem d’aconseguir revertir aquesta situació, per tal d’acabar amb el conjunt de prejudicis i demostrar als infants que l’activitat física és essencial per a les seves vides. Aquesta és molt important i és per això que l’educació ha d’estar enfocada a aconseguir constància en els infants i intentar que aquests no es presentin l’aula com si fos una mera activitat de lleure. A més, creiem que és important fomentar el moviment en els infants i generar estima per aquesta, per tal que l’activitat física esdevingui un hàbit per tota la vida. 

Recollint tota la informació esmentada fins al moment, creiem oportú concloure la nostra ressenya amb la idea del canvi. Un canvi per poder aconseguir un millor futur per tots nosaltres i assegurar una educació digna per tots i cadascun dels estudiants, aconseguint així una adaptació a les necessitats de tots els infants i una igualtat d'oportunitats per tots ells.

REFERÈNCIES

Rovira, D. (2010). Educación física en el aula. Usos tópicos. Educación física con «h» de «humor», 59-62.

David Guapo. [N.Madara] (23/04/2014). David guapo los profesores. Extret de: https://www.youtube.com/watch?v=iNoELE6zAGM

Seguidament us presento la presentació de la ressenya crítica, que reuneix un conjunt de preguntes per generar el debat dels estudiants:

També la podeu trobar en el pdf adjunt en el següent link:  

• Marta Ramiro, Núria Rodríguez, Nuria Simarro i Teo Soler, (2021), Ressenya d'un article. https://drive.google.com/file/d/1SGAOvzOv9kMHOLnZJDTTZeloxrO9LbeL/view?usp=sharing