Durant la darrera sessió, realitzada el dia 14 de
maig, vam treballar els jocs populars i tradicionals a partir de material que havia
portat cadascun de nosaltres.
Tot seguit presento una sèrie d’imatges on s’observen
els diferents jocs duts a terme. Aquests van ser la xarranca, les xapes, el mocador, tenis mà, entre d’altres.
Respecte a la diferencia entre els jocs tradicionals i els jocs populars, podem dir que els primers són aquells on predominen activitats típiques i pròpies d’una regió o d’un país en concret. Aquests jocs es realitzen sense l’ajuda o la intervenció de joguines tecnològicament complicats. Només són necessaris el propi cos o l’ús recursos simples que es poden aconseguir fàcilment de la natura, tals com pedres, terra, branques… D’altra banda, pel que fa al segon tipus de jocs, veiem que estan molt lligats a les activitats de la vila i que al llarg del temps han passat de pares a fills. De la majoria d’ells no es coneix l’origen, simplement van néixer de la necessitats que té l’home de jugar, es a dir, es tracten d’activitats espontànies, creatives i molt motivadores. El seu reglament és molt variable i pot canviar d’una zona geogràfica a una altra amb facilitat.
Considero que posar a la pràctica els jocs tant
tradicionals com populars és molt bona opció ja que permet potenciar als infants
les habilitats, valors i actituds necessàries per un desenvolupament integral.
A més, fomenten vincles amb els demés, ensenyant als infants a ser solidaris,
cooperatius, respectuosos, entre d’altres. Un altre punt a destacar és que
aquests permeten promoure el coneixement
i la valoració de la pròpia cultura i tradició, així com el respecte cap a
altres cultures i tradicions, fet que permet treure profit a la diversitat
cultural del grup classe. També crec que els jocs tradicionals són una bona
opció perquè l’infant esdevingui autònom en el seu propi aprenentatge, ja que
sovint aquest s’ha d’enfrontar a reptes que impulsen al petit a vèncer les
seves dificultats. Finalment, són bons per impulsar visió espacial i l’equilibri
de l’alumne, així com també per promoure una millora en la psicomotricitat i la
socialització i confiança de nen o nena que practiqui les diferents activitats.
Els jocs populars i tradicionals venen des de molt
de temps enrere. Quan jo era petita, recordo que al pati de l’escola jugava a
les xapes, a la xarranca, a saltar la corda i també a les caniques. Els meus
pares, inclús els meus avis, jugaven als mateixos jocs que jo jugava de petita,
feien competicions amb baldufes, caniques, xapes… Aquest fet ens fa reflexionar
que els jocs tradicionals i populars es segueixen mantenint en el temps i per
tant es segueix perdurant la memòria d’una o d’unes regions de manera lúdica. Mitjançant
els jocs tradicionals els infants d’avui en dia poden apropar-se a la manera de
divertir-se que tenien els seus avis, pares, tiets...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada