Anàlisi crítica d’un article
Autors: Marta Ramiro, Núria Rodríguez, Nuria Simarro i Teo Soler
La educación física con “h” de “humor”
L’article que hem escollit es titula “Educación física en el aula. Usos tópicos”, va ser escrit per l’autor Dani Rovira i va ser publicat el gener del 2010. Aquest article va ser sol·licitat per l’editorial Tándem. Didàctica de l’educació física el juny de 2009 i acceptat en octubre d’aquest mateix any per la seva publicació. La col·lecció a la qual forma part aquest article s’anomena “Educación física con «h» de «humor»”. El número de col·lecció corresponent a aquest és el núm.32. Finalment, observem que el nombre corresponent de pàgines que conté aquest article és de 4, que va des de la pàgina 59 a la 62 del total de la revista.
L’obra està contextualitzada en els anys 90, on el protagonista Dani Rovira narra les seves experiències com a alumne, vivenciant periòdicament les classes d’educació física en la primària i la secundària. L’article va ser escrit per l’infant durant la seva etapa educativa, no obstant això no és fins vint anys després, que l’autor fa un retorn a la seva infància i decideix publicar els tòpics presents durant aquella època. Observem doncs, que malgrat l’educació ha canviat i evolucionat molt en aquests últims anys, aquests tòpics segueixen estant presents en l’educació actual.
Com a resum de l'article, considerem important destacar l'ús de l'experiència personal com a eina per aproximar al lector a la realitat dels infants dels anys noranta envers l'assignatura d'educació física, així com a recordar les experiències personals viscudes durant la seva etapa educativa per poder analitzar la visió que té la societat respecte a l'àrea de l'educació física i del mestre d'aquesta mateixa assignatura. A més, constantment es fa un repàs dels tòpics que existeixen sobre aquest àmbit, sempre amb un toc d'humor, tal com s'esmenta en el títol de la revista "Educación física con «h» de «humor»". També és destacable esmentar la sinonímia que presenten els conceptes de gimnàstica i educació física, els quals s'utilitzen sovint.
Des d'una perspectiva més crítica, tot i ser un article de caràcter humorístic, s'observen aspectes rellevants referents a l'educació física, molt presents en l'actualitat. Malgrat ser un text escrit i vivenciat fa vint anys, observem com els lectors que es troben en la seva etapa educativa, s'aproximen a les vivències de l'autor sentint-se identificats o no amb aquesta realitat. Afirmem doncs, que aquesta realitat és una de molt semblant a la que hem viscut nosaltres al llarg de la nostra trajectòria educativa i per tant, ens hem sentit identificats amb aquesta.
A més, veiem que en el text es parla de la discriminació de gènere, en el moment on l'autor esmenta "Chicos al fútbol. Chicas al balón prisionero". En aquest punt podem observar un dels grans tòpics que es troba a l'educació física: la diferenciació per sexes, on existeix el fals estereotip que els homes han de ser millors en tant a l'activitat física que les dones. També hem vist que el text plasma molt sovint la desobediència per part de l'alumnat, ja que els infants constantment creuen que per ser mestre d'educació física, aquest té menys autoritat. No obstant això, també és cert que sovint falta explicació als diferents exercicis que es duen a terme a l'aula, per tal que el conjunt dels nens i nenes hi trobin un sentit sobre allò que s'està treballant. Trobem un clar exemple vivenciat pel mateix autor "Nos dice que calentemos antes los tobillos. Qué tontería." Creiem també que l'educació física en molts casos segueix estant enfocada a avaluar aspectes merament superficials, com per exemple la flexibilitat, la força, el salt, la resistència i tots aquests amb una marca mínima per poder aprovar l'assignatura. Creiem doncs, que aquest fet hauria de ser reconduït per tal d'adaptar-se i avaluar les necessitats i habilitats dels diferents infants presents a l'aula.
Durant l’article se’ns presenta un altre tòpic que encara segueix passant a les aules. Un docent d’educació física es posa malalt i els alumnes tenen com a suplent a la mestra de llengua, que no està especialitzada en aquesta àrea. Des de la nostra perspectiva, considerem que un mestre d’educació física té la mateixa importància que qualsevol altre i que ningú que no estigui especialitzat en aquest àmbit no podrà fer una bona feina.
Un dels aspectes més importants que creiem important destacar és el fet de la selecció dels alumnes a l'hora de representar l'escola en les olimpíades. Cal fer una gran crítica a aquest aspecte, ja que, com a grup considerem una bogeria excloure a alguns alumnes per la seva estructura corporal o les seves condicions físiques. Pensem que tots els alumnes mereixen les mateixes oportunitats, fomentant així l'esperit inclusiu a l'aula.
L'educació física se segueix veient com una assignatura fàcil, a la qual es creu que no s'ha de dedicar temps ni esforç, per això, quan en el text es diu "ha repetido hasta gimnasia" es reflecteix aquest menyspreu cap a l'assignatura, afirmant que si ha suspès aquesta assignatura és que l'alumne és "tonto", ja que no es considera l'educació física com a una assignatura que requereix una preparació i dedicació per superar-la.
Finalment, observem que el vídeo humorístic "David Guapo: Los profesores" que vam visualitzar al principi de curs es relacionen amb alguns dels tòpics a l'educació física. Per tant es pot afirmar que aquestes opinions no només són per part d'una persona sinó que formen part d'un conjunt de la societat.
Analitzant el text treballat des d’una perspectiva personal, com a grup ens sentim identificats amb el conjunt de les idees presentades pel text, ja que moltes d’aquestes vivències les hem viscut en primera persona al llarg de la nostra trajectòria educativa. Creiem que aquestes opinions i els tòpics que es tenen sobre l’educació física es tracten d’una construcció social i són força generalitzades. Com a futurs docents considerem que hauríem d’aconseguir revertir aquesta situació, per tal d’acabar amb el conjunt de prejudicis i demostrar als infants que l’activitat física és essencial per a les seves vides. Aquesta és molt important i és per això que l’educació ha d’estar enfocada a aconseguir constància en els infants i intentar que aquests no es presentin l’aula com si fos una mera activitat de lleure. A més, creiem que és important fomentar el moviment en els infants i generar estima per aquesta, per tal que l’activitat física esdevingui un hàbit per tota la vida.
Recollint tota la informació esmentada fins al moment, creiem oportú concloure la nostra ressenya amb la idea del canvi. Un canvi per poder aconseguir un millor futur per tots nosaltres i assegurar una educació digna per tots i cadascun dels estudiants, aconseguint així una adaptació a les necessitats de tots els infants i una igualtat d'oportunitats per tots ells.
REFERÈNCIES
Rovira, D. (2010). Educación física en el aula. Usos tópicos. Educación física con «h» de «humor», 59-62.
David Guapo. [N.Madara] (23/04/2014). David guapo los profesores. Extret de: https://www.youtube.com/watch?v=iNoELE6zAGM
- Marta Ramiro, Núria Rodríguez, Nuria Simarro i Teo Soler, (2021), Ressenya d'un article. https://drive.google.com/file/d/1SGAOvzOv9kMHOLnZJDTTZeloxrO9LbeL/view?usp=sharing
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada