Fent una reflexió després d’haver visionat la Masterclass dels reptes físics, duta a terme per Carlos Velázquez Callado, com a autor referent de l’aprenentatge cooperatiu en l’educació física, puc considerar els següents punts esmentats en la proposta.
Els reptes físics cooperatius segueixen una estructura senzilla: SEU, PENSA, COMPARTEIX i ACTUA. Aquesta té l’objectiu d’afavorir l’autonomia en els infants. Fent que els mateixos alumnes siguin capaços de llegir, interpretar i fer a partir d’una fitxa, sense l’explicació prèvia del professorat. No obstant això, és molt important que els nens i nenes entenguin a la perfecció el que se’ls demana abans de posar en pràctica el repte. A més, han de prendre consciència de la importància d’ajudar-se uns amb altres per assegurar que tant la realització del repte com l’aprenentatge obtingut sigui tot un èxit.
En relació als aprenentatges veiem que l’activitat dels reptes físics es treballa el desenvolupament de les habilitats i destreses tant socials com individuals, així com el treball en equip, és per això que és important que els infants intentin resoldre els reptes el millor possible. En aquest punt, l’autor fa esment de la diferència entre repte i caca repte, o tal com ell ho menciona “cacafio”. El primer, fa referència al compliment de les normes disposades en la fitxa. El segon mot, es refereix a l’incompliment de les normes. L’elecció d’un camí o altre serà fruit de la responsabilitat que els infants tinguin envers el repte, que a la vegada condicionarà en assolir l’aprenentatge proposat o no. Un exemple de “cacafio” és obrir els ulls, en comptes d'obeir les normes de la tasca i tancar-los. Per tant es tracta de fer d’un repte un no res, deixant enrere doncs els components conceptuals, afectius i socials.
Les normes esmentades anteriorment, sorgeixen de la lògica de cooperació. Per assegurar el compliment d’aquestes, són els propis infants els que les elaboren, tot tenint en compte els problemes del passat i amb l’objectiu de revertir la situació anterior en un present, per tant fomenta l’evolució. La lògica de cooperació tracta demostrar que si els infants treballen de forma cooperativa, i per tant tots plegats la solució a la qual arribin serà la millor solució.
Un repte, que consta d’una disposició inicial, d’un propòsit i d’unes normes i penalitzacions, sempre té una solució, però aquesta no és única. Hi ha múltiples maneres d’aconseguir un repte. Cada grup haurà de cercar quina és la proposta que consideren com la millor solució possible al problema. Aquest fet obliga que tothom participi de manera més o menys activa i equitativa en la seva resolució.
Malgrat que en la proposta els infants treballin de manera autònoma, és important que el/la mestre/a s’asseguri que els infants han entès a la perfecció el repte proposat. Per saber-ho haurem de recórrer a la realització de preguntes compressives per tal de fomentar la capacitat expressiva dels infants davant del seu grup de treball. Aquest punt ens servirà per poder avaluar els RFC, tant per part del mestre com per part de l’alumnat. La proposta que se’ns explica en la masterclass, és la quantificativa. Es tracta d’anotar els membres del grup, tot seguint un ordre. Cada membre de l’equip haurà d’avaluar a cada infant tot responent un seguit de preguntes (Es mostra participatiu davant l’activitat?Es propens a distreure’s amb qualsevol cosa?...) que representaran una careta (de menys a més contenta) o un valor numèric (de menys a més alt) depenent del cicle al qual se’ls presenti l’activitat. D’aquesta manera, els alumnes prenen consciència d’allò que han fet bé i d’allò que no ho han fet tan bé i que per tant podrien millorar-ho en una futura pràctica, és per això que considero que la coavaluació és un bon mètode, ja que comporta una reflexió posterior.
Envers l’avaluació, puc reafirmar el que esmenta l’autor, ja que en quan es qualifica el rendiment en habilitats socials, augmenta el rendiment acadèmic en tots els àmbits i, en especial en l'àrea de l’educació física.
Finalment, reflexionant sobre els reptes realitzats a l’aula, considero que hem de tenir en compte l’espai del qual disposem, no obstant això aquest no ens ha de limitar, sinó que hem de cercar la millor distribució i organització possible per afavorir el bon aprenentatge del nostre alumnat. A més, com a futura docent, crec que és primordial formar grups heterogenis, per tal d’afavorir la diversitat com a mètode d’aprenentatge, tot buscant estratègies per cooperar amb els altres. També crec que és important tenir molt clar el rol del mestre en aquesta activitat, ja que aquest ha d’acompanyar als infants, però ha de tenir molt present que les decisions de conducta i de la manera en com realitzar el repte ho ha de decidir autònomament el grup, sense l’ajuda del professorat. Seran els alumnes els qui decideixin si fan un “cacafio” o pel contrari fan el repte que se’ls demana.
